Els Comalats han perdurat en el temps com a regió probablement gràcies a una antiga divisió administrativa, la sots-comanda dels Comalats a Vallfogona de l’ordre religiós-militar dels Hospitalers al que pertanyaven la majoria de les terres i pobles a partir de mitjans del segle XIII. El nom complert de la regió o la part lat o lada en femení s’ha afegit tradicionalment als noms dels pobles, així que trobem en documents històrics o fins i tot en l’actualitat noms com La Sala de Comalats, Granyena Lada, L’Ametlla Lada (els dos avui porten l’afegit de Segarra), Trullol de Comalats, avui Belltall, Vallfogona Lada (avui de Riu Corb) o la Guàrdia Lada.
La fundació dels pobles dels Comalats s’inscriu en el procès de la reconquista i repoblació i té el seu reflex fins i tot en el nom d’uns dels principals pobles dels Comalats, Passanant que deriva d’un pas avant en la conquista de la Nova Catalunya. Durant més d’un segle la frontera entre Al-Andalus i els comtes catalans era bastant definida i el Principat de Catalunya estava delimitat cap al sur per el riu Llobregat i la seva conca. La expansió dels comtes catalans comença amb les primeres conquestes cap al sur per part dels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i III durant el segle XI.
El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV comença a consolidar les conquistes al segle XII i aconsegueix afegir les taifes de Tortosa, Lleida i Siurana, a la anomenada Nova Catalunya. Fins aquest moment, molts pobles dels Comalats estan exposats a les razzies islàmiques i les fronteres canviants. Amb la consolidació de les conquistes comencen a aparèixer més documents històrics que reflecteixen també l’arrelament dels pobles.
En els mapes exposats es pot apreciar que els Comalats han sigut terra de frontera i incursions durant molts dècades entre els segles XI i XII. Això s’ha plasmat en la arquitectura dels pobles que han crescut lentament, durant segles, a redós de castells i torres de vigilància i defensa. La majoria d’aquests pobles i terres van passar a formar part dels dominis de l’ordre dels Hospitalers en la segona meitat del segle XIII. Amb el declivi de l’ordre dels Hospitalers, molts dels dominis van integrar-se als dominis dels monestirs del Cister de Poblet i Santes Creus.
Però no és fins a les desamortitzacions que comencen a principis del segle XIX i l’alliberament de les terres i l’aboliment de les senyories, - seient la més important en aquestes terres la de Mendizábal del 1836 -, que els pobles dels Comalats van experimentar un creixement poblacional important i també en la activitat agrícola i econòmica en general. És a partir d’aquí que es construeixen la majoria dels marges, - que tant defineixen el paisatge -, per guanyar terrenys cultivables. Això té el seu reflex també en la construcció de noves cases en els pobles que per sort segueixen utilitzant en les construccions tècniques, estils i materials antigues, mantenint així la bellesa històrica i la homogeneïtat característica dels pobles.
Molts pobles arriben a la seva màxima població històrica entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, de fet molt poc temps de prosperitat, comparat amb els segles de existència, i a partir d’aquí comença una emigració constant que ha buidat els pobles de habitants fixos fins a uns nivells insostenibles, arribant fins i tot a l’abandonament total d’alguns com els Vilars o el Fonoll, poble que s’ha recuperat en la dècada dels 90 per iniciativa privada transformant-ho en l’únic poble naturista de Catalunya. El despoblament que és un problema greu avui en el dia a dia dels pobles, es converteix al mateix temps en un gran reclam: als Comalats es troba pau, bellesa i tranquil·litat.
Els anys de prosperitat i del declivi estan molt relacionats amb la vinya. Catalunya s’havia convertit en un dels grans productors de vi per la resta d’Europa on la majoria de les vinyes havien desaparegut a causa de la fil·loxera. L’any 1888 la vinya ocupa entre sis i set vegades més hectàrees que avui. Amb l’arribada de la fil·loxera a Catalunya l’any 1890 les coses comencen a canviar.
Als altres països d’Europa ja es començava a recuperar la vinya amb peus americans i noves varietats i ja no necessitaven la producció catalana. En el transcurs del segle XX les begudes gasoses i les cerveses refredades començaven a substituir el vi com a beguda per la set. Àrees amb una producció important de vi com la Segarra van veure la producció reduïda a una presència irrisòria com es pot apreciar en el mapa de A.Matons que reflecteix la superfície de vinya l’any 1936. Moltes cases dels Comalats conserven fins avui en
dia els cups de vi.